Burdeus, la capital de l'Aquitània

Resultat d'imatges de bordeauxBordeu (dit Bordeus per francisme i hispanisme) (Bordèu en occità; Bordeaux en francès) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània. L'any 2007 tenia 230.000 habitants.

El primer nom de Bordeus fou Burdigala en l'època preromana. Etimològicament Burdigala fou potser un nom basc-aquità: Burdi (ferro) i Gala (fosa), per tant podria significar fosa de ferro, designant així el lloc on es forjaven les armes i els objectes de la vida quotidiana. El nom va evolucionar en Bordigala, després en Bordale en euskera, fins a Bordèu en gascó que es va afrancesar en Bordeaux en francès i per mimetisme Bordeus en català, encara que seria preferible la forma Bordeu puix que en occità no hi ha cap altra forma, a més, així és com es troba en català medieval.


És travessada pel riu Garona. Té un port accessible als vaixells, mes la major part s'aturen abans, a la Gironda, principalment a Verdon. Té el darrer pont sobre el Garona, el pont d'Aquitània, més enllà, el riu i, més tard, la Gironda solament és franquejable mitjançant transbordadors.
Després d'un ràpid període de despoblament i d'importants treballs de renovació dels barris més antics, la població de la ciutat s'ha estabilitzat. Al mateix temps, la seva àrea metropolitana es desenvolupa a un ritme ràpid, a causa d'una forta expansió urbanística. Aquesta expansió és deguda al fet que els habitatges rarament excedeixen de les dues o tres plantes, fins i tot en els suburbis pròxims al centre de la ciutat.

Després d'haver abandonat un projecte de metro lleuger automàtic del tipus VAL (Vehicle Automàtic Lleuger), la ciutat es va dotar d'una xarxa de tramvia, inaugurada el 21 de desembre de 2003. Una de les seves particularitats és l'absència de catenària en les zones turístiques, ja que els tramvies reben el subministrament elèctric des del sòl.


Va ser fundada en el segle III aC sota el nom de Burdigala pels Bituriges Vivisques, un poble gal de la regió de Bourges, dels que fou la capital. El primer emplaçament va estar situat en la desembocadura del Devèze, un afluent del Garona. El naixement de la ciutat no està associat a les qualitats del lloc, ja que en la desembocadura estava sobre un pla amb aiguamolls pestilents. Durant la guerra címbria, els tigurins, comandats per Divicó van derrotar a Burdigala un exèrcit romà el 107 aC, i en la batalla van morir el cònsol Luci Cassi Longí i el general Luci Calpurni Pisó.
Sota els romans, fou un centre comercial. Ausoni (segle IV) era nascut a la ciutat i va escriure sobre ella un poema titulat Ordo Nobilium Urbium. Esmenta una font anomenada Divona que proveïa d'aigua a la ciutat. Un aqüeducte subterrani també li portava aigua.
Burdigala va ser la capital de la província romana de Gal·lia Aquitània
Tètric I, governador d'Aquitània, fou proclamat emperador a la ciutat. Fou la capital de la província Aquitània Secunda (Metròpolis Civitas Burdegalensium). Fou ocupada pels visigots i inclosa al regne visigot de Tolosa i fou després possessió dels francs amb els quals va sorgir el ducat d'Aquitània.
Es conserva d'aquesta època l'amfiteatre (conegut com les Arènes o Palais Gallien). Un temple que es conservava va ser demolit durant el regnat de Lluís XVI de França
Va ser saquejada per les tropes d'Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí en 732, després d'haver derrotat a la Batalla de la Garona al duc Eudes I d'Aquitània.[3]
Fou un comtat del ducat d'Aquitània (Comtat de Bordeus)
El 1152 va tenir lloc a la catedral de Bordeus el casament d'Elionor d'Aquitània amb Enric II d'Anglaterra a resultes del qual el ducat d'Aquitània va esdevenir un feu del rei d'Anglaterra, situació que es va prolongar durant tres segles, del segle XII al XV, inclòs després de l'ofensiva francesa de 1369-1375, en la que els francesos reprenen als anglesos la quasi totalitat de les concessions fetes i de les terres posseïdes, excepcions fetes de Calais, Cherbourg, Brest, Bordeus, Baiona, i d'algunes fortaleses al Massís central.
Finalment caigué en mans franceses el 19 d'octubre d'1453, pocs mesos després de la derrota anglesa a la Batalla de Castillon, donant per acabada la guerra dels cent anys,[4] i s'aixequen el fort du Hâ i el Château-Trompette per dominar la ciutat.[5]
El Château-Trompette fou pres pels rebels durant la Guerra de la Fronda en 1649,[6] i és ampliat per Sébastien Le Prestre de Vauban en acabar el conflicte.[7]
Durant el Renaixement sobresurt a Bordeus la personalitat de Michel de Montaigne. La primera edició dels seus famosos Assaigs es va publicar a Bordeus (1580)
El segle XVIII va ser l'època daurada de la ciutat, a causa del comerç amb les Índies orientals. Els hotels dels molls procedeixen d'aquest període, durant el qual la ciutat va canviar completament la seva fesomia i es realitzaren grans obres com la Plaça de la Borsa o el Gran Teatre.
A començaments del segle XIX Bordeus va acollir nombrosos afrancesats espanyols que s'hi refugiaren, com Francisco de Goya o Leandro Fernández de Moratín
L'any 1822 es va construir el primer pont sobre el riu Garona, l'anomenat Pont de Pedra
Durant la Primera Guerra Mundial el govern francès es va retirar a aquesta ciutat el últims mesos de l'any 1914. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada pels alemanys el 1941 i alliberada el 1944
Bordeus també va ser ciutat d'acollida per a nombrosos exiliats republicans espanyols i catalans
La segona meitat del segle XX va estar molt marcada per la llarga l'alcaldia de Jacques Chaban Delmas, durant la qual es va crear (1967) la Comunitat Urbana de Bordeus, agrupant la ciutat amb els municipis de l'entorn.

Els seus llocs d'interès son:

  • Centre històric i Port de la Lluna, inscrits a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco l'any 2007. L'àrea inscrita inclou, entre altres monumentsː
    • La torre Pey Berland, i la catedral dedicada a sant Andreu.
    • La torre de l'església de Sant Miquel, de 114 metres d'alçada.
    • La porta Cailhau de les antigues muralles medievals de la ciutat i la torre del rellotge de l'antic ajuntament (coneguda com La Gran Campana)
    • La plaça de la Borsa, obra de l'arquitecte reial Ange-Jacques Gabriel realitzada entre 1730 i 1755, la font de les tres gràcies i el mirall d'aigua concebut per l'arquitecte i paisatgista Michel Corajoud (2006).
    • La Basílica de San Severí, inclosa el lloc Camins de Sant Jaume a França declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
    • La plaça de la Comédie i el Gran Teatre, que data de la fi del segle XVIII.
    • L'esplanada Quinconces (considerada la plaça més gran de França) i el monument als Girondins.
    • Nombrosos "hôtels" particulars, com ara Hotel Rohan (esdevingut seu de l'Ajuntament), Hôtel Acquart, Hôtel Frugès o Hôtel Boyer-Fonfrède.
Altres llocs d'interèsː
  • Sanna, escultura de Jaume Plensa que des del 2013 es troba a la plaça de la Comédie
  • Museus; Museu d'Aquitània (d'història de la ciutat i de la regió), Museu de Belles Arts i CAPC Museu d'Art Contemporani
  • La Cité du Vin, inaugurada l'any 2016
  • A la rodalia de Bordeus, dins de la comuna de Peçac de Bordèu, es troba la Ciutat Frugès, concebuda per Le Corbusier. És un dels projectes d'aquest arquitecte del segle XX inscrits per la Unesco a la llista de Patrimoni Mundial, l'any 2016.[